miércoles, 30 de julio de 2014

Flaubert

Es repetia: Tinc un amant! Un amant!, es delectava amb aquella idea com si fos una nova pubertat [...]. Aleshores es va recordar de les heroïnes dels llibres que havia llegit, i la lírica legió d’aquelles dones adúlteres es va posar a cantar a la seva memòria amb veus germanes que l’encisaven. Ella mateixa es convertia en una part veritable d’aquelles imaginacions, i realitzava el llarg somni de la seva joventut, considerant-se dins del tipus d’enamorada que tant havia envejat. Madame Bovary, de Gustave Flaubert

martes, 15 de julio de 2014


A vegades cal aturar-se. I veure i entendre, comprendre, que res no és per sempre. I, més tard, caminar de nou, més ràpid, amb més pressa. Només així els efectes del temps no semblen tan terribles. 

lunes, 14 de julio de 2014

Borges

Sé que de todos los problemas, ninguno lo inquietó y lo trabajo tanto como el abismal problema del tiempo. Ahora bien, ése es el único problema que no figura en las páginas del Jardín. Ni siquiera usa la palabra que quiere decir tiempo. ¿Cómo se explica usted esa voluntaria omisión?


Propuse varias soluciones; todas, insuficientes. Las discutimos; al fin, Stephen Albert me dijo:

     ―En una adivinanza cuyo tema es el ajedrez, ¿cuál es la única palabra prohibida?
Reflexioné un momento y repuse:
     ―La palabra ajedrez.
    ―Precisamente ―dijo Albert―, El jardín de senderos que se bifurcan es una enorme adivinanza, o parábola, cuyo tema es el tiempo; esa causa recóndita le prohíbe la mención de su nombre. Omitir siempre una palabra, recurrir a metáforas ineptas y a perífrasis evidentes, es quizá el modo más enfático de indicarla. 

El jardín de senderos que se bifurcan, Jorge Luis Borges